Poema XX2

 

 
La llum de la lluna entra sense pudor pel balcó obert:
Afora els innombrables rostres de la nit
edificis, arbres, enllumenats llunyans.
Quasibé sense crits ni vehicles
el carrer és un perfecte desconegut
Com aqueixa dona que se n´anà fa tant de temps
i que dorm en la meitat del llit buit
Aqueix home no vol dormir mai més a soles
en la seua meitat- l´altra meitat del desempar
es nega el dret a dormir
simplement gitar-se
i sentir-la respirar és un colp baix
Ell també se n´anà fa molt de temps
tant
que ja no sap com ni per a què
ni si val la pena tornar

 

(c) Francisco A. Chiroleu

traducción al catalán  PERE BESSÓ GONZÁLEZ

 

 

 

Reflexos

 
 El sol en la vesprada de novembre
s'ascla
damunt de les aigües agitades del riu

Bombolles de llum movent-se rabents
massa rabents
Disparant clarors esparses
per a la meua retina cansada

Reflexos…
només això

Veus, rialles, rostres esfilegarsats
fragments de paraules sense sentit

Reflexos…

La realitat és una altra cosa

Un acte fallit de la sort
Aqueix acudit pesat
que mai no podrem acceptar

 

 

(c) Francisco A. Chiroleu

traducción al catalán  PERE BESSÓ GONZÁLEZ